Venim a viure

El desig d'existir, el podem dibuixar com una foscor negra, on al final de tot podem entreveure-hi una mica de llum, on tu escolleixes un camí, el que tu vols, un de color rosa, un de color blau, un de color verd... el que t'agradi més.
Quan passes per aquell camí podràs dir que has tingut o no has tingut sort.
Ja no pots tirar enrere i si tens una vida pèssima, arregla-la, has vingut a ser feliz, i si has escollit un camí, no era per sofrir, era per viure-ho tot, per descobrir mil coses, tot el que ens rodeja, per mirar als ulls el que ens ve, per escoltar els maravellosos sons de la realitat.
Hem vingut a passar-nos-ho bé, i d'entre altres coses a patir. Però patim perquè volem, patim perquè ens agrada estar tristos? Per cridar la atenció de objectes, coses animades que en realitat són éssers com tu? Persones, ànimes que han tingut que escollir un camí voluntàriament... I doncs? Per què patim? Acceptem la realitat, les pantalles fosques de la vida les podem il·luminar, em d'acceptar el que ens passi, ser optimista és el que venim a fer. El pesimisme només ens porta a perdre una oportonitat, la única que tenim...

Juana de Arko

SI YO, TÚ - TXUS DI FELLATIO
Si yo, tú.

Si caes, yo contigo,

y nos levantaremos juntos en esto unidos.

Si me pierdo, encuéntrame.

Si te pierdes, yo contigo,
y juntos leeremos en las estrellas
cuál es nuestro camino.
Y si no existe, lo inventaremos.
Si la distancia es el olvido,
haré puentes con tus abrazos,
pues lo que tú y yo hemos vivido
no son cadenas...
ni siquiera lazos:
es el sueño de cualquier amigo
es pintar un te quiero a trazos,
y secarlo en nuestro regazo.
Si yo, tú.
Si dudo, me empujas.
Si dudas, te entiendo.
Si callo, escucha mi mirada.
Si callas, leeré tus gestos.
Si me necesitas, silba
y construiré una escalera
hecha de tus últimos besos,
para robar a la luna una estrella
y ponerla en tu mesilla
para que te dé luz.
Si yo, tú.
Si tú, yo también.
Si lloro, ríeme.
Si ríes, lloraré,
pues somos el equilibrio,
dos mitades que forman un sueño.
Si yo, tú.
Si tú, conmigo.
Y si te arrodillas
haré que el mundo sea más bajo,
a tu medida,
pues a veces para seguir creciendo
hay que agacharse.
Si me dejas, mantendré viva la llama
hasta que regreses,
y sin preguntas, seguiremos caminando.
Y sin condiciones, te seguiré perdonando.
Si te duermes, seguiremos soñando.
que el tiempo no ha pasado,
que el reloj se ha parado.
Y si alguna vez la risa
se te vuelve dura,
se te secan las lágrimas
y la ternura,
estaré a tu lado,
pues siempre te he querido,
pues siempre te he cuidado.
Pero jamás te cures de quererme,
pues el amor es como Don Quijote:
sólo recobra la cordura
para morir.
Quiéreme en mi locura,
pues mi camisa de fuerza eres tú,
y eso me calma,
y eso me cura...
Si yo, tú.
Si tú, yo.
Sin ti, nada.
Sin mí, si quieres, prueba.

http://www.youtube.com/watch?v=PmBVdJIHzVo

Aquest és el meu cobaya ^^

Presentació

Hola, em dic Juana de Arco, aquest és el meu nou blog.

Hi publicaré diverses entrades, de l'institut fins a coses del dia a dia que jo trobi interessants.

Ara explicaré alguns temes pels quals em declino.
M'agrada molt llegir llibres de fets irreals, de ciència ficció, algunes novel·les policíaques, de màgia, bruixeria, i d'entre altres.

També m'agrada molt ballar encara que sincerament ara m'he tornat una negada a fer esport i exercici, des de que he trobat algú amb qui compartir la meva vida el que se'n diu aficions queden per segon plat, sense apuntar els amics que també aniran per damunt de les meves aficions jajaja.

No sóc una negada pels estudis, però em despisto molt facilment per què realment si no són coses que m'interessin perdo el fil.
Serem sincers, no m'agrada empollar, de deu coses en puc entendre una, l'estudi per mi pot donar moltes sortides, no ho negaré però preferiria sortir per arreu del món a descobrir veritats en ves de quedar-me sentada en una cadira havent d'escoltar les veritats sense viure-les...

Doncs dono per acabada la primera entrada. Ja aniré actualitzant de tant en tant.