sábado, 4 de octubre de 2008

COMENTARI DE TEXT: Discurs a la fira de Frankfurt per Quim Monzó

En primer lloc presentaré l’orador del discurs, Quim Monzó, és un gran escriptor, que ha publicat ja diversos contes, que per moltes boques m’ha arribat que són bastant ben qualificats. Va participar a la fira del llibre de Frankfurt 2007, i van haver molts, molts oients, ja que és una fira d’allò més important, i va ser tot un detall que convidessin a Quim Monzó, en nom de la literatura catalana. El públic no solament era el que hi havia a la sala, sinó també molta gent que veia el discurs des de casa seva, gent interessada pel tema de la fira, encara que del segur hi havia molta gent que li va tocar anar a la fira perquè sí. L’orador parlava d’un tema general i sobretot important, la història de la literatura catalana i de Catalunya, jo crec que a la gent els va commoure la manera en que el nostre gran literari va presentar aquell discurs, tothom va quedar bocabadat i no es veia gairebé per no dir ningú que fes un badall ni tan se vol no mirés a Quim Monzó, tots estaven pendents del que sortia de la boca de l’orador. He de dir que la manera en que es va fer el discurs no és gaire comú, el convidat explicava un conte sobre ell mateix on deia com havia de fer el discurs i els dubtes que en tenia, una forma extraordinària de no avorrir als oients.
En el discurs parlava primer del que pensava ell mateix, si no sabia si fer-lo o no pel que podria pensar la gent; després parlava de la literatura catalana i de Catalunya i de tot el que l’ha envoltat durant el temps; al final intenta saber en quina forma podria expressar-se i presentar-se al discurs.
Quim Monzó pensa que Catalunya té molta importància i que no simplement és una província d’Espanya, pensa que és la nació més gran del món perquè diu que va ser el primer parlament, molt abans que Anglaterra, i que va ser la que va tenir les primeres nacions unides, a part de molts grans mestres literaris que ha tingut en el temps a pesar de la nostre política; jo hi estic d’acord ja que és veritat que a Catalunya tot i tenir aquests fets tan importants no se’ns ha donat tanta importància com a altres països.
Els recursos que ha emprat l’orador principalment són despistar bastant el tema principal de la fira i no donar tanta importància a fets i expressar més el que ell pensa, ha aconseguit bastant que els oients no s’avorreixin escoltant les seves paraules i que hi prestin molta més atenció.
Quim Monzó també parla de Frederic Mistral, un occità que va guanyar el premi nobel a la literatura catalana fa un segle a l’any 1904 (tot i ser occità, però recordem que els occitans se senten a prop dels catalans); l’orador presenta certa molèstia entorn a que des de llavors com que als francesos els va molestar tant, la literatura catalana no ha tornat a tenir un premi nobel; una injustícia pensa Quim Monzó.
La impressió i la idea que m’he emportat d’aquest discurs a estat molt favorable, ja que a estat una manera molt original, entenedora i entretinguda de donar-lo a la llum; crec que el públic i els oients pensarien el mateix que jo, simplement per què és impossible que algú s’adormi escoltant el discurs de la manera en que està presentat.
Opino que haurà fet que moltes persones sàpiguen que Catalunya no és només la comunitat autònoma d’Espanya, sinó que té molta més importància del que molta gent sabia fins ara i que se la subestima i no se la reconeix com a res més.


Juana de Arko