Venim a viure

El desig d'existir, el podem dibuixar com una foscor negra, on al final de tot podem entreveure-hi una mica de llum, on tu escolleixes un camí, el que tu vols, un de color rosa, un de color blau, un de color verd... el que t'agradi més.
Quan passes per aquell camí podràs dir que has tingut o no has tingut sort.
Ja no pots tirar enrere i si tens una vida pèssima, arregla-la, has vingut a ser feliz, i si has escollit un camí, no era per sofrir, era per viure-ho tot, per descobrir mil coses, tot el que ens rodeja, per mirar als ulls el que ens ve, per escoltar els maravellosos sons de la realitat.
Hem vingut a passar-nos-ho bé, i d'entre altres coses a patir. Però patim perquè volem, patim perquè ens agrada estar tristos? Per cridar la atenció de objectes, coses animades que en realitat són éssers com tu? Persones, ànimes que han tingut que escollir un camí voluntàriament... I doncs? Per què patim? Acceptem la realitat, les pantalles fosques de la vida les podem il·luminar, em d'acceptar el que ens passi, ser optimista és el que venim a fer. El pesimisme només ens porta a perdre una oportonitat, la única que tenim...

Juana de Arko